La coordinadora General del Partit Popular de la Comunitat Valenciana, Isabel Bonig, ha reptat als partits de l'oposició al fet de que expliquen als valencians per què no volen sentar-se a pactar una reforma de l'Estatut d'Autonomia que implique, entre altres millores, la reducció del nombre de diputats de les Corts de 99 a 79 o la supressió de l'aforament.
Per a Isabel Bonig, “el rebuig dels capitosts del tripartit al diàleg per a millorar les nostres institucions i fer-les més eficients demostra que la seua vertadera cara és la del sectarisme i la intolerància i que els importa molt poc el clam ciutadà que exigeix una política més eficaç i més austera”.
Al seu judici, “l'oposició no vol reduir el nombre de diputats en les Corts perquè, a menys escons, menys nòmines pagades pels ciutadans hi ha per a repartir-se entre ells com han vingut fent des de sempre”.
Bonig ha manifestat que el líder del PSPV-PSOE, Ximo Puig “que ja cobrava un sou públic quan jo vaig prendre la comunió i ací segueix, pensa en les Corts com un "cortijo" on col·locar als quals li han brindat el seu suport perquè ocupe la secretaria general del seu partit. “Només així puc entendre que ni tan sols estiga disposat a parlar per a millorar la qualitat i eficàcia del nostre govern”, ha asseverat.
Bonig també ha lamentat que el partit socialista, “que seria tan necessari per al nostre sistema democràtic, haja sigut segrestat per l'esquerra radical que vol destruir el sistema des de dins del sistema, però vivint còmodament del sistema”.
Segons la coordinadora, “és una llàstima que el PSPV, que és un partit amb vocació de govern i amb el qual hem arribat a acords d'Estat en el passat siga ara una marioneta dels capdavanters de la violència verbal, el totalitarisme i la intolerància”.
Així mateix, ha manifestat que “seria aconsellable també que els membres del tripartit de la algarada expliquen als valencians per què no volen que una part dels diputats puguen ser triats directament pels ciutadans tal com proposa el president Fabra en aquesta reforma”.
Per a Isabel Bonig, “així establiríem un nou model de participació on els representants electes no estarien sotmesos a les disciplines de partit sinó a la fiscalització directa dels seus electors”. Aquest sistema, d'àmplia tradició anglosaxona, permetria, segons Bonig que “si, per exemple, la senyora Mónica Oltra fóra triada per aquest mètode, podria explicar als seus electors el perquè cobra dos sous: el de diputada i els seus honoraris com a advocada”.
