Els ajuntaments són l'administració pública més sanejada i si Espanya va estar prop de complir l'objectiu de dèficit de l'any anterior va ser gràcies al superàvit del 0,4% registrat pels ajuntaments. Així ho va fer saber el president de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), Iñigo de la Serna, després de reunir-se amb el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, en la comissió Nacional de l'Administració.
El principal objectiu de la reunió era aconseguir un reconeixement a aqueixa disciplina pressupostària i l'Executiu va fer l'ullet als municipis en anunciar una revisió a la baixa dels tipus d'interès que paguen les entitats locals pel primer pla de pagament a proveïdors. En aqueixa operació, els ajuntaments van rebre 9.598 milions d'euros i es va fixar un tipus mitjà del 5,9% i un termini de deu anys per a la seua devolució.
El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va anunciar aquesta vesprada la revisió a la baixa de les condicions del primer pla de pagament a proveïdors, dividides en tres escenaris diferents. En el primer es troben 361 municipis, especialment danyats des del punt de vista financer (amb càrregues elevades de deute i dèficit), que disposaran de deu anys més per a la devolució dels préstecs i que veuran reduït en 45 punts bàsics el tipus que paguen per aqueixos préstecs. A canvi, aquests ajuntaments hauran de realitzar un nou pla d'ajust econòmic i hauran d'a més obrir un compte únic per a garantir el pagament als proveïdors.
En els altres dos supòsits es troben els restants 1.925 consistoris que es van acollir a aqueix pla de pagament i la situació financera del qual és més esplaiada. Aquests municipis es podran acollir a dues condicions. La primera estableix un any addicional de manca en el pagament dels préstecs i una rebaixa de 131 punts bàsics i en la segona no hi ha canvis en el període de manca inicial (dos anys) i la baixada del tipus s'eleva a 140 punts. D'aquesta manera, els ajuntaments que s'adherisquen a aquesta última modalitat podrien veure rebaixat l'interès des del 5,9% fins al 4,5%. A canvi de l'ampliació de terminis i de la rebaixa del tipus d'interès, els municipis hauran de complir amb tres condicions:engegar el projecte Emprèn3 per a facilitar l'obertura de nous negocis, l'adhesió immediata a la facturació electrònica i avançar en les declaracions responsables electròniques per a la concessió de llicències per a l'obertura de negocis. Montoro va aclarir que aqueixes tres mesures formen part de les 217 descrites en l'informe per a la reforma de les administracions públiques i considera prioritària la seua implantació. Hisenda calcula que l'estalvi per als municipis s'elevarà a 270 milions d'euros durant els deu anys de vida del crèdit.
Així mateix Montoro també va avançar que aquesta rebaixa de 140 punts en el tipus d'interès també s'aplicarà a les autonomies que es van adherir al primer pla de pagament a proveïdors i que van sol·licitar 17.704 milions. L'estalvi benvolgut s'eleva a 980 milions d'euros. La més beneficiada amb aquesta mesura serà la Comunitat Valenciana, que va assumir crèdits per import de 4.354 milions d'euros (el 24,5% del total del crèdit concedit a les autonomies).
El pla de pagament a proveïdors i el fons de liquiditat autonòmic han sigut dues eines que han permès dotar de liquiditat a comunitats i ajuntaments que no aconseguien accedir als mercats financers o havien de prendre préstecs a un tipus d'interès molt elevat. Solament el pla de pagament a proveïdors ha permès abonar més de vuit milions de factures per un import superior als 41.800 milions. D'altra banda, el fons de liquiditat autonòmic va ascendir a 16.638 milions en 2012 i va aconseguir els 22.948 milions. En 2013, l'Executiu ha establit una nova línia de finançament a la qual s'han acollit Andalusia, Balears, Canàries, Cantàbria, Castella-la Manxa, Catalunya, Murcia i la Comunitat Valenciana. Segons els càlculs del Govern, les comunitats adherides al *FLA s'estalviaran uns 908 milions anuals des de 2012 i 5.849 milions si es comptabilitza tot el termini de l'operació.
Est és l'argument que esgrimeix Hisenda per a reclamar que la resta de comunitats s'adherisquen al fons. Madrid rebutja realitzar aqueix pas per a evitar l'estigmatització que suposa acollir-se a un fons que els mercats interpreten com un rescat.
